Volar drons de manera legal per a fer treballs de vídeo i fotografia requereix del compliment de la normativa europea (2020/1058) que va entrar en vigor a principis d’aquest 2021, que manté la norma bàsica que només és possible volar drons en àrees autoritzades que no presentin cap mena de restricció.
En les zones CTR situades en la majoria de les grans ciutats o en les zones de protecció d’ocells (ZETA) no és possible volar un dron tret que es gestioni l’autorització corresponent per a un determinat vol, per la qual cosa és molt important comprovar l’estatus de la zona abans de realitzar un vol.
La nova normativa inclou set classes de dron i tres categories d’ús, la qual cosa indica que hi ha 21 possibles combinacions. Quant a vídeo i fotografia la major part dels drons s’inclouen en les classes:
- C0: drons de fins a 250 grams de pes.
- C1. Drons de més de 250 grams i fins a 900 grams de pes.
- C2: Drons de més de 900 grams i fins a 4 kg de pes.
Per a totes aquestes categories l’altura màxima de vol és de 120 metres. Els drons han de comptar amb un adhesiu d’identificació de la seva classe, la qual ha de ser col·locada pel fabricant de l’aparell. Els aparells que no comptin amb aquest adhesiu es consideren com “legacy dron”, per la qual cosa no és possible situar-los en les classes que estableix la nova normativa.
La classificació de les categories d’ús depèn del nivell de risc del vol, la normativa estableix tres categories: oberta, específica i certificada. En el cas dels drons per a vídeo i fotografia s’inclouen en la categoria de risc baix (oberta).
- A1: drons de les classes C0 i C1.
- A2: drons de la classe C2.
Aquestes categories comparteixen una restricció, la qual és la de no volar sobre persones que no estiguin incloses en les operacions de vol: a més per a pilotear s’ha d’estar registrat com a operador de drons.